Present, Passat i Futur

Els records de la infància ens marquen de per vida i es queden amb nosaltres, acompanyant-nos, fins al nostre última ranera.

Fa vuitanta anys que es perd qualsevol referència de Manuel Alba Blanes però la meva àvia encara avui conserva en la seva memòria l'última imatge del seu pare. De figura esvelta i cara de bondat, el recorda vestint un vestit negre i pujant amb pas apressat les escales de la casa en què vivien exiliats en la Guerra Civil; mentrestant, ella, que tenia cinc anys, jugava al pati amb la resta de nens. Ha passat tant de temps des d'aquell moment que la seva silueta ja és només una ombra per a la meva àvia ... però mai una ombra va irradiar tanta llum. Llum a la seva dona, Enriqueta, serventa d'un acabalat terratinent ia la qual li van arrencar la seva altra meitat. Llum als seus fills, Manuel, Gregorio i Maria, que van haver de créixer sense la calor d'un pare. Llum al seu poble, Almodóvar del Río, racó del camp cordovesa en què Manuel Alba, jornaler, va fundar l'Ateneu Popular l'any 1929 per promoure la cultura i el saber. Així ho recull, negre sobre blanc, l'acta fundacional d'aquesta societat, en la qual l'ànima, la passió i l'esperança es van fer lletra per crear un text que commou a qui el contempla: "sota la denominació d'Ateneu Popular es constitueix en aquesta població una associació que tindrà per objecte difondre els coneixements científics i artístics entre totes les classes socials en general i en particular entre les classes obreres ". Les mans de Manuel Alba, esquerdades per la feina al camp, es van posar al servei del seu poble i van ser les que van ensenyar a llegir i escriure a molts obrers de la localitat abraçant la idea que el saber ens fa lliures; plantant la llavor de la cultura, única llavor capaç de canviar una Andalusia en la qual el caciquisme i els abusos al jornaler estaven dessagnant la terra que ens va veure néixer.

Aquest compromís amb la situació del seu país i del seu poble, fa a Manuel Alba prendre una posició agosarada i valenta, postulant a l'Ateneu Popular d'Almodóvar del Río com paladí de la reivindicació en contra de les injustícies que marcien aquella Espanya subjugada a la dictadura de Miguel Primo de Rivera. Un règim dictatorial que no va ser capaç de contenir les ànsies de llibertat i de justícia d'homes com Manuel i la seva Ateneu, que van plasmar en l'article 2 dels, anteriorment esmentats, estatuts fundacionals la següent sentència: "quan en la vida col·lectiva es cometi una arbitrarietat per part dels poders públics, contra l'inviolable dret de gents o una limitació a la lliure emissió del pensament, aquesta entitat ha de fer pública la seva disconformitat com ho consideri més oportú ja que el silenci davant l'atropellament consumat representa la tàcita conformitat amb el mateix ".

Intrínsecament unida a la llibertat ia la justícia social, l'Ateneu Popular d'Almodóvar també va impulsar una gran tasca cultural. Per a aquesta fi es crearia una biblioteca dotada amb material de consulta de múltiples disciplines, i es impulsarien actes com les "festes artístiques, esportives o culturals". Si tanco els ulls puc imaginar-me el pati de la societat replet de veïns d'Almodóvar parlant del futur del seu poble i dels seus fills o del seu ardu treball que començava a trenc d'alba. I estic segur que molts d'ells, com Manuel Alba, van ser autodidactes, perquè van entendre que els coneixements no podien ser exclusius de les classes poderoses. Però a més, en aquesta campanya en pro de la cultura, també es van fer partícips a les dones, cosa revolucionària ja que fins aleshores es trobaven apartades dels seculars clubs masculins; en aquesta entitat van ser considerades com a sòcies de ple dret, tal com resa l'article cinquè dels seus estatuts: "podran ingressar a l'Ateneu amb el caràcter de socis actius tots els individus d'un i altre sexe majors de dotze anys". Podem estar orgullosos tots els ateneistes que avui els nostres ateneus recullin el llegat d'aquestes iniciatives i que tinguem unes societats plenes de vida. Al meu besavi Manuel, allà on sigui, se li engrandecería el cor en veure que a l'Ateneu del poble segueixen aquestes tertúlies, que es desenvolupen activitats per fomentar la participació veïnal en la vida pública, el flamenc, les chirigotas, la lectura o l' pintura. Per resaltarles un cas, voldria esmentar la indescriptible sensació que sentim tots els que formem part d'aquesta entitat al veure nens i nenes de les escoles de Almodóvar del Río a l'Ateneu amb motiu d'un taller de pintura creativa; en aquestes jornades, els més petits van poder barrejar diferents colors, dibuixar diferents formes i imprimir amb el seu pinzell tota la seva veritat sobre el llenç, amb aquesta força amb la qual només es fa en la nostra més tendra infantesa. Que el nostre abonament serveixi perquè creixin fortes les arrels de les futures generacions del nostre poble és una cosa que ens fascina, tant com que s'hagi creat dins de la nostra entitat un "Ateneu Jove", oportunitat perquè els més joves trobin un espai d'esbarjo , de cultura i de trobada.

Però aquesta lluita incansable que els vinc relatant amb el més gran dels anhels, va ser precisament la que va fer al meu besavi trobar-se sempre entre dos focs: entre la seva lluita com obrer anarquista al costat del proletariat; i el seu costat mediador amb les classes mitjanes en el seu càrrec com a alcalde republicà del Front Popular a Almodóvar. No és per tant casualitat que Entre dos focs sigui el títol que dóna nom a una obra teatral creada en la seva faceta com a dramaturg que reflectia la seva vida i la situació del seu poble. Els avatars històrics van fer que només pogués ser representada una vegada però això va ser suficient per comprovar com les seves escenes cridaven mostrant una tremenda crítica social i sent un al·legat a Enriqueta, la seva dona i la seva inspiració, qui es trobava lligada al centre d'una corda de la que tiraven pels dos costats: d'una banda tirava Manuel, activista cultural i polític, que defensava l'empoderament de les classes populars i els valors democràtics i que, per sobre de tot, l'estimava; i de l'altra l'agafava seu senyor, un ric terratinent al qual servia i qui encarnava els ideals de l'ordre i la tradició. Finalment, aquest foc entre el que el meu besavi es trobava, va acabar abrasándolo i les seves cendres van acabar germinant la terra per la qual tant va lluitar ... aquest compromís amb la cultura i amb la República dels treballadors va fer que pagués amb la seva pròpia vida.

El meu besavi va marxar d'aquest món d'una manera prematura però ens va deixar un llegat tan valuós que avui impregna cada racó, cada mur, cada ànima d'aquells que formem part de l'Ateneu Popular d'Almodóvar. Va crear una sendera a partir dels seus passos i els que avui la recorrem tenim la sort d'anar pujats a coll de tots aquells valents que, com Manuel Alba, van iniciar la transformació de la nostra pàtria.

Si els records, com deia al principi, ens marquen de per vida, el que jo tinc del meu besavi, ha format part del meu ésser des del meu primer alè. Tot i que mai el vaig conèixer, m'acompanya de la mà en aquesta tasca que exerceixo, juntament amb la resta de la Junta Directiva i socis, de concebre l'Ateneu Popular d'Almodóvar del Río com l'instrument per conquerir un horitzó més just, més lliure i millor.

Antonio Jesús Díaz Díaz