Manuel Carmona
Vaig començar a tallar guixos en edat escolar, de forma espontània i autodidacta, en veure que tallar guix era més immediat i fàcil que tallar fusta, i així aprofitava qualsevol estona entre classes oa l'esbarjo per furgar amb el caputxó del “boli-bic” en petits trossos de no més de dos centímetres. Així van anar sortint els primers “cotxes” i altres figuretes toscament tallades.
Amb el temps vaig acabar afinant la tècnica i, fins avui, gairebé mai em falta un paquetet de guixos, blancs, de les de la marca “marbles” i una mena de cutter punxó, per on sigui que vagi.
Tractant d'arreglar alguna marra vaig descobrir, de manera fortuïta, l'efecte del cianocrilat (superglue) sobre la superfície del guix i en especial que li confereix duresa i un aspecte semblant, salvant les diferències, a l'alabastre. A partir d'aquí, vénen talles ja més elaborades i moltes amb pretensió de constituir part d'una col·lecció o sèrie, alguna policromades amb acrílics.
He experimentat també el plàstic transparent dels bolígrafs bic (resina termolàbil) escalfant-lo a manera de vidre, aconseguint al bufat algunes peces semblants a gerres, varos o simples varetes de vidre.
També, des de molt jove, he experimentat amb peces de filferro i xapa-llauna, després soldades amb soldador d'estany, aconseguint primer unes caixetes rústiques, després alguna joguina (diverses motos) i finalment infinitat de peces en miniatura, destacant els palaustres i , per extensió, les peces que componen una de les col·leccions que s'hi exposen, referides totes a l'ofici de paleta i de la paleta en general.
Exposicions:
-Vitrines, aparadors i lleixes de la casa d'alguns familiars i amics.
-Exposició d'Artesania Ateneu Popular d'Almodóvar del Río al desembre de 2011, sèrie titulada “Escultura menuda”.
Amb el temps vaig acabar afinant la tècnica i, fins avui, gairebé mai em falta un paquetet de guixos, blancs, de les de la marca “marbles” i una mena de cutter punxó, per on sigui que vagi.
Tractant d'arreglar alguna marra vaig descobrir, de manera fortuïta, l'efecte del cianocrilat (superglue) sobre la superfície del guix i en especial que li confereix duresa i un aspecte semblant, salvant les diferències, a l'alabastre. A partir d'aquí, vénen talles ja més elaborades i moltes amb pretensió de constituir part d'una col·lecció o sèrie, alguna policromades amb acrílics.
He experimentat també el plàstic transparent dels bolígrafs bic (resina termolàbil) escalfant-lo a manera de vidre, aconseguint al bufat algunes peces semblants a gerres, varos o simples varetes de vidre.
També, des de molt jove, he experimentat amb peces de filferro i xapa-llauna, després soldades amb soldador d'estany, aconseguint primer unes caixetes rústiques, després alguna joguina (diverses motos) i finalment infinitat de peces en miniatura, destacant els palaustres i , per extensió, les peces que componen una de les col·leccions que s'hi exposen, referides totes a l'ofici de paleta i de la paleta en general.
Exposicions:
-Vitrines, aparadors i lleixes de la casa d'alguns familiars i amics.
-Exposició d'Artesania Ateneu Popular d'Almodóvar del Río al desembre de 2011, sèrie titulada “Escultura menuda”.